Origen de la caçadora biker
La caçadora biker té la seva referència absoluta en la Schott Perfecto, un disseny que l’any 1928 va revolucionar la indumentària tècnica.
Creada per Irving Schott a Nova York, no va ser una peça més: va definir l’ADN del que avui entenem com a “Perfecto”.
Va ser la primera jaqueta de moto a substituir els botons per una cremallera, i el seu èxit es va consolidar gràcies a la xarxa de distribució de Harley-Davidson.
Materials
Exterior
La biker original es fabricava en pell de cavall (horsehide), un cuir dens, rígid i altament resistent a l’abrasió.
Genera una sensació d’armadura que l’usuari ha de “domar”.
Amb el temps es va introduir l’steerhide (cuir de bou jove) en models com la 618, i més endavant el boví i l’oví per a versions de moda urbana.
Interior: els folres
Folre del cos: Porta niló encoixinat (quilted nylon) de 5.5 oz amb el característic dibuix de diamants.
La seva funció és tèrmica (aïllar el tors). Històricament també s’han utilitzat folres de llana (anys 40/50), mescles de cotó/polièster per al mercat europeu o folres de Sherpa (borreguet) en edicions especials.
Folre de les mànigues: Històricament no solen anar encoixinades.
S’utilitza un folre de niló llis o sarja de raió/cotó molt resistent per reduir el volum i facilitar el moviment.
Encara que existeixen versions d’hivern extrem amb un encoixinat fi, l’estàndard de la 618 clàssica és el folre llis a les mànigues.
Anatomia d’una llegenda
Per entendre la seva estructura, hem d’analitzar un per un els punts crítics que converteixen aquesta caçadora en una peça d’enginyeria.
Cada element s’estudia de manera aïllada per poder reproduir-lo amb precisió i traslladar-lo a altres patrons.
Així, la caçadora biker deixa de ser un model concret i passa a ser un sistema de recursos aplicables a qualsevol disseny.
Nomenclatura de la biker
- 1.- Eix de meitat davant
- 2.- Eix de meitat esquena
- 3.- Peça del davant
- 4.- Peça d’esquena
- 5.- Peça de màniga cimera
- 6.- Peça de màniga bajera
- 7.- Butxaca inclinada lateral
- 8.- Butxaca inclinada de pit
- 9.- Butxaca tiquet
- 10.- Cinturó (peça davantera)
- 11.- Travetes
- 12.- Cremallera obliqua
- 13.- Solapes
- 14.- Coll transformable
- 15.- Obertura del baix de màniga amb cremallera
- 16.- Xarretera amb tancament a pressió
- 17.- Costura de la peça axil·lar
- 18.- Fuelle de la peça d’esquena
- 19.- Fuelle de cisa
- 20.- Costura de sang o sagnia
- 21.- Costura de colze
- 22.- Pespunt del fals peu de coll
- 23.- Tancament a pressió per al coll desmuntable
- 24.- Peça ronyonera d’esquena
Folgança tècnica: Les biker originals treballen amb folgança 1 o com a màxim 2 (segons vam veure al post de les folgances del patró base).
El cuir rígid no ha d’“embutxacar” aire; la peça s’ha d’imposar al cos per una necessitat tècnica, no només estètica.
La biker és una mena d’armadura.
Per traçar el patró base, visualitza: Patró base de la caçadora – Traçat del patró
Per donar la folgança adequada al patró: Folgança i gradació de la caçadora
1 – Davant asimètric
La cremallera desplaçada genera un creuament sobre el pit, creant una doble capa de cuir que actua com un escut tèrmic.
En una talla central, per exemple una talla 50, la solapa habitual a la part inferior de la peça és de 6 a 8 centímetres.
Per sota de sis perd caràcter i queda pobra; si supera els 8, comença a semblar sobredimensionada.
La solapa a la part superior és de 10 a 12 centímetres.
Per traslladar aquestes proporcions a qualsevol talla, podem referir-les al mig contorn de pit. D’aquesta manera:
– La solapa inferior representa aproximadament entre el 12 % i el 16 % del mig contorn de pit.
– La solapa superior se situa entre el 20 % i el 24 % d’aquesta mateixa mesura.
Partim de la base de la caçadora de quatre peces, en aquest cas una talla 50 per a una estatura de 174.
Prolonguem la línia de meitat davant fins a la punta del coll.
En fer-ho, augmenta la distància entre la intersecció de la línia de cisa amb la meitat davant i el punt més baix de l’escot.
Aquest increment es deu a la inclinació de la línia de Louis.
Col·loquem l’amplada de la solapa inferior a banda i banda de la línia de meitat davant, a l’alçada del baix.
A continuació, situem la meitat de la solapa superior sobre la projecció de l’eix de meitat davant al punt més baix de l’escot, repetint el mateix criteri utilitzat al baix.
Tracem un trapezi isòsceles l’eix de simetria del qual coincideix amb la línia de meitat davant (figura esquerra). Aquesta figura defineix el desenvolupament del creuament.
Dupliquem aquesta peça per simetria.
El davant del costat esquerre del client es manté en una sola peça. El davant del costat dret es divideix seguint el costat interior del trapezi. Aquest costat no arriba a l’escot, de manera que prolonguem la seva mateixa inclinació fins arribar-hi.
Al punt superior d’aquesta línia, corresponent a l’encontre amb l’escot, marquem un piquet a totes dues peces.
Aquesta divisió permet allotjar la cremallera, el recorregut de la qual va des del piquet fins al baix de la caçadora.
Si tanquem completament la cremallera, obtenim un coll caixa. En obrir-la, apareixen les solapes.
Com més gran és l’obertura, més gran és el desenvolupament de les solapes, tant en longitud com en amplada.
En la posició tancada, les peces se superposen a la base del coll, generant una doble capa a cada costat. El conjunt forma quatre capes de cuir que actuen com una protecció tèrmica eficaç.
2 – Coll de la biker
2a – El coll transformable
Encara que visualment sembla un coll sastre amb peu i caiguda, a la 618 original es talla en una sola peça de cuir amb un pespunt horitzontal situat a uns 3,5 – 4 cm de la base per crear el trencament.
Aquesta tècnica s’utilitza molt en pelleteria per evitar el volum excessiu de costures en el cuir gruixut.
Traçat del coll transformable d’una sola peça
2b – Reblons d’estabilització
Situats a les puntes del coll i de les solapes per evitar el voleig amb el vent.
3 – Peça de costat desplaçada
Respecte al patró base de la caçadora, la costura lateral es retarda fins a la línia de peça de costat per millorar l’ergonomia.
En la majoria de sistemes de tall de principis del segle XX, les peces superiors es tallaven en dues peces: l’esquena i el davant.
La peça d’esquena correspon a l’actual peça d’esquena d’una peça superior de tres peces (esquena, peça de costat i davant).
En aquests casos, el davant comprenia les actuals peces de costat i del davant.
L’entallat de la peça davantera es resolia mitjançant una pinça que partia de la part anterior de la cisa fins a la vora anterior de la butxaca lateral.
Aquesta pinça és la pinça axil·lar. Prolongant aquesta pinça fins al baix va néixer una nova peça: la peça de costat.
La peça de costat no és l’origen, sinó una evolució: una manera de repartir aquest volum en una nova peça per millorar el control del cos.
El Sack Suit va ser el primer vestit de confecció massiva als EUA, introduït per Brooks Brothers a finals del segle XIX (cap al 1895).
Rep aquest nom perquè la jaqueta cau recta des de les espatlles, semblant a un sac, en lloc d’estar entallada al cos com els vestits europeus.
El tall americà antic es caracteritza per:
- Absència de pinces frontals (no darts): aquesta és la característica tècnica clau. Mentre que la majoria de jaquetes modernes tenen costures verticals (pinces) per ajustar la cintura, el tall sack no en té, cosa que li dona una silueta boxy o quadrada.
- Espatlles naturals: les espatlles no porten muscleres o en porten molt poca estructura, seguint la caiguda natural del cos.
- Tall a l’esquena: el nom també prové del terme francès sacque, que es refereix a una esquena formada per dos panells rectes en lloc de quatre panells corbs ajustats.
Quan Brooks Brothers va introduir el Sack Suit, els sastres van utilitzar aquest terme (o el seu derivat anglicitzat Sack) per diferenciar-lo del tall europeu “entallat” (fitted).
Sense costures d’entallat: igual que el vestit sacque francès, la jaqueta americana no tenia pinces frontals.
Forma de “u”: en francès, de vegades s’utilitzava per descriure una esquena tallada en dos panells rectes que formaven una silueta en forma de sac, en lloc dels quatre panells corbs de la sastreria tradicional que buscaven la forma de “rellotge de sorra”.
- Botons (3-roll-2): moltes d’aquestes peces tenen tres botons, però estan dissenyades perquè la solapa es doblegui (roll) amagant el botó superior i deixant només funcional el del mig.
- Importància cultural i històrica del sistema Sack Suit
- La “Gran Igualadora”: en ser un tall ample que no requeria ajustos mil·limètrics, s’adaptava a gairebé qualsevol tipus de cos. Això va permetre que fos la primera peça ready-to-wear accessible per a la classe mitjana i treballadora.
- Estil Ivy League: durant la dècada de 1920 i novament als anys 50 i 60, es va convertir en l’uniforme de les universitats d’elit dels EUA (com Yale o Harvard), essent el pilar de l’estil Preppy o Ivy League.
- Evolució cap a l’“americana”: quan aquest estil va arribar a Espanya i altres països, es va començar a anomenar simplement “jaqueta americana”, terme que encara utilitzem avui per diferenciar-la de les jaquetes més estructurades o europees.
- https://archive.org/details/newstandardcoats00jnoj/page/102/mode/2up
- https://archive.org/details/newstandardcoats00jnoj/page/138/mode/2up
Aquesta herència del tall americà de finals del XIX, que prioritzava l’estructura de dues peces per la seva versatilitat i facilitat de confecció, és la que hereta Irving Schott per al seu model Perfecto. En mantenir la peça de costat unida al davant, la caçadora no només conservava aquell aire boxy i democràtic del Sack Suit, sinó que guanyava resistència estructural, eliminant costures innecessàries en una peça destinada a la protecció.
La biker hereta aquesta lògica de tall del Sack Suit, del qual és contemporània.
Per adaptar el nostre patró base al patró d’una biker:
Reproduïm aquí sota el patró del cos de la caçadora base de dues peces.
Desplaçarem la pinça de l’entallat lateral sobre la línia de construcció de la peça de costat.
Al punt d’inflexió de la cisa d’esquena sobre la línia de construcció de la peça de costat marcarem un centímetre cap a l’esquena i un centímetre cap al davant. Aquests centímetres seran els talons de cisa del cos.
Des dels extrems dels talons de cisa traçarem la nova pinça.
La forma definitiva de les peces del cos després de la transformació és la següent:
4 – Butxaques: ergonomia i dinàmica
Més enllà de la seva estètica icònica, la disposició de les butxaques de la caçadora biker respon a criteris d’antropometria aplicada.
No estan dissenyades per a un cos estàtic, sinó per a un usuari en postura dinàmica (assegut i amb els braços al manillar).
En estar integrades sobre el gran bloc davanter que envolta el costat, aquests elements aprofiten l’absència de costures rígides per oferir una accessibilitat tàctil superior.
4.1 – Butxaques inclinades
Tres butxaques amb cremallera en diagonal, per a un accés natural en posició de conducció.
L’angle d’aquestes butxaques és l’exemple màxim de tall funcional.
La seva inclinació diagonal no és aleatòria: segueix l’eix natural de l’avantbraç quan els colzes estan flexionats cap al manillar.
- Accés creuat: la butxaca del pit (històricament la map pocket) està orientada perquè la mà oposada hi pugui entrar amb un moviment natural, sense que el motorista hagi de forçar l’espatlla ni perdre l’equilibri.
- Comoditat a la cisa: en situar-se sobre el panell que uneix el davant i la peça de costat, les butxaques eviten les zones de màxima tensió estructural. Això permet que, fins i tot plenes, no oprimeixin el tors del pilot quan aquest s’inclina sobre el dipòsit de la moto, garantint una llibertat total de moviment.
4.2 – Butxaca “Ticket”
Petita butxaca amb tapeta i botó automàtic horitzontal a la cintura.
Aquesta petita butxaca amb tapeta i botó automàtic, situada tradicionalment a la part frontal esquerra, és una peça clau de l’ergonomia de detall.
- Ubicació estratègica: està col·locada en una zona de “valls” antropomètrics, on la flexió del maluc en estar assegut no aixafa el contingut.
- Funcionalitat específica: el seu disseny permet guardar monedes de peatge o petits tiquets de manera segura i accessible. En estar separada de les butxaques principals de càrrega, evita que els objectes petits es perdin o es tornin inaccessibles amb els guants posats, reforçant aquest concepte de “segona pell tècnica” que defineix la Perfecto.
Si apliquem al davant del patró base de la caçadora el desplaçament de la peça de costat i transformem la meitat davant del patró en un davant asimètric, i donem els marges de costura a la meitat davant i al nou tall que hem realitzat al davant esquerre, ens trobarem amb les tres peces següents:
El traçat de la map pocket per a una talla 50 europea, que correspon aproximadament a una 40/42 de pit, té unes dimensions estàndard que busquen l’equilibri entre permetre l’entrada de la mà (amb o sense guant fi) i no envair la cisa ni la solapa.
- – Longitud de l’obertura (cremallera): entre 13 cm i 14,5 cm.
- Nota: menys de 13 cm dificulta introduir-hi la mà; més de 15 cm comença a veure’s desproporcionat al pit.
- – Inclinació (angle): sol tenir un angle d’entre 55° i 65° respecte a la línia de cintura (cosa que representa uns 25° a 35° respecte a l’eix de meitat davant). Aquesta inclinació respon a l’ergonomia de la introducció de la mà amb accés creuat durant la conducció.
- – Profunditat del fons de la butxaca: normalment té entre 12 cm i 15 cm de profunditat cap avall. El fons de la butxaca no sol ser un quadrat perfecte, sinó que segueix lleugerament la forma del pit per no molestar.
Posició de la butxaca map al patró
- – Distància des de l’espatlla: l’inici superior de la cremallera acostuma a situar-se a l’alçada del punt d’inflexió de la cisa amb la línia de construcció de la peça de costat.
- – Relació amb la cisa: ha de quedar prou espai (almenys 3 o 4 cm) fins a la costura de la cisa perquè, en moure el braç cap endavant (quan actua el fuelle de l’esquena), la butxaca no pateixi una tensió excessiva que pugui trencar el cuir o la cremallera. Recordem que abans de mesurar-ho haurem de descomptar els marges de costura, ja que el traçat de la caçadora porta 1 centímetre de marge.
Si has d’utilitzar cremalleres gruixudes (tipus del 8 o del 10), dona un marge extra de 0,5 cm a la finestra de la butxaca perquè el carro de la cremallera no topi en obrir i tancar, especialment en aquesta posició inclinada.
Generalment s’utilitzen cremalleres del 8 o del 10 per a aquest tipus de caçadores. Les dents tancades, és a dir, l’amplada de la cadena de la cremallera, serà d’uns 0,8 cm o d’1 cm. Per tant, el rectangle per allotjar la cremallera tindrà uns 2 cm.
Posició de les butxaques laterals
És imperatiu projectar l’acabament de les butxaques de càrrega amb un marge de seguretat de 3 centímetres per sobre de la línia de construcció de la cintura. Aquesta reserva d’espai és crítica per a la posterior integració del cinturó davanter i les seves travetes; un desenvolupament que analitzarem en profunditat més endavant, però que condiciona des d’aquest moment la verticalitat i el recorregut de les cremalleres.
Aquí tens les referències de traçat per a les butxaques laterals de càrrega:
Eix d’inclinació i obertura
- – Obertura: en una talla 50, la cremallera ha de tenir entre 15 cm i 16,5 cm. És més llarga que la del pit perquè l’entrada de la mà és més profunda i directa.
- – Angle: entre 65° i 75° respecte a l’horitzontal. Ha de ser més vertical que la del pit perquè els objectes caiguin per gravetat cap al fons del sac i no surtin si et deixes la cremallera oberta.
2 Coordenades de posicionament
- Punt d’inici superior: mesura des de la línia de cisa cap avall uns 3 o 4 cm. Des del lateral (la costura que uneix el davant i la peça de costat desplaçada), entra uns 3 cm cap al centre, més un centímetre de costura.
- Punt de final inferior: se situa sobre la línia inclinada a partir de la cintura que passa per la intersecció de la línia de mitja cisa amb la línia de cintura.
3 El fons de la butxaca de càrrega o lateral
- Amplada: uns 15 cm.
- Profunditat: ha d’arribar fins a la cintura o superar-la no més d’un centímetre i mig.
- Forma ergonòmica: la forma no ha de ser rectangular; és millor fer-la trapezoïdal per aprofitar al màxim el centre de la jaqueta.
4 – La butxaca pocket
Va al costat esquerre de la peça.
La punta de la tapeta de la butxaca ticket està a la mateixa alçada que el final de la butxaca lateral de càrrega.
Entre la butxaca ticket i la butxaca lateral de càrrega trobem un espai superior a dos centímetres.
Dimensions de la cartera acabada
- Amplada superior: 10 cm.
- Caiguda lateral (alçada als extrems): 3,5 cm.
- Caiguda central (punta del bec): 5 cm. El botó automàtic anirà centrat a 1,5 cm de la vora inferior de la punta.
5 – Posicionament
- Eix vertical: està alineat amb la punta inferior de la map pocket.
- Eix horitzontal: la punta de la cartera de la butxaca ticket està alineada amb la punta inferior de la butxaca lateral de càrrega.
Els davant amb les butxaques marcades tindran la forma següent:
3 – Màniga sastre de dues peces (cimera i baixamàniga)
Per donar al braç la seva forma corba és necessari utilitzar una màniga de dues peces.
Al puny hi trobem una obertura practicable, que es tanca mitjançant una cremallera. Aquest tipus de baix de màniga ens permetrà col·locar la màniga per sobre dels guants i bloquejar l’entrada d’aire.
Quan Irving Schott dissenya la Perfecto el 1928, la cisa ja és un element tècnic resolt.
La gran aportació de la Perfecto no va ser inventar la màniga de dues peces, sinó prendre la sofisticada màniga sastre (màniga codera) i posar-la al servei de la conducció.
En utilitzar una construcció de dues peces (cimera i baixamàniga), la caçadora hereta la capacitat de l’alta sastreria per pre-corbar el braç, una cosa vital quan es treballa amb un material tan rígid i amb escassa o nul·la elasticitat com el cuir.
3.1 – El pitch de la màniga
Tanmateix, el punt de genialitat que la separa d’una jaqueta convencional de carrer resideix en el retard dels piquets, allò que els americans anomenen el “pitch de la màniga”:
- – Avançament de la màniga (rotació de la màniga): en el patró de la biker, els piquets de muntatge es desplacen cap enrere. Això fa que la màniga quedi orientada cap al manillar. Mentre que en una jaqueta de carrer la màniga busca la verticalitat per afavorir l’estètica en repòs, en la biker es busca que el braç descansi en posició d’atac.
- – Ergonomia de conducció: aquest avançament redueix la resistència que genera la mateixa peça —especialment quan es treballa amb cuirs rígids com el de cavall—, permetent que el braç arribi als comandaments del manillar sense haver de vèncer-la.
- – L’estètica del pilot: aquesta decisió tècnica té una conseqüència visual directa: fora de la moto, la màniga pot semblar “forçada” o presentar arrugues en repòs. És el preu d’una peça purament tècnica: és menys còmoda i menys estètica per caminar, però és perfecta per pilotar.
- – El volum del baixamàniga es redueix al mínim per evitar embalums a l’angle intern del colze.
- – L’ajust tèrmic es resol al puny, mitjançant la cremallera, que permet tancar la màniga sobre el guant i bloquejar l’entrada d’aire.
3.2 – Desplaçament de la línia de sang o sangradura
En les primeres dècades del segle XX, un dels sistemes de tall més difosos a Amèrica, el mètode Mitchell, proposava desplaçar la línia de sang cap a l’interior de la màniga —normalment entre 1,5 i 2,5 cm— en peces de treball o esportives.
Aquest desplaçament evita que la costura coincideixi amb la zona de la sangradura o buit cubital, on es concentra la fricció quan el braç està en flexió, millorant el confort i la durabilitat de la peça.
A més, des del punt de vista estètic, neteja la màniga, ocultant la costura en la vista frontal.
A la imatge anterior mostrem la posició dels piquets en el patró base.
A més, hem marcat en vermell la línia de sang per mostrar el desplaçament de la costura.
A la següent mostrem en vermell la rotació dels piquets per avançar la màniga.
3.3 – La cremallera del baixamàniga
La cremallera del baixamàniga no és un recurs decoratiu, sinó una solució funcional heretada de la peça d’ús en conducció.
La seva missió és doble: permetre el pas de la mà en un puny estret i, un cop tancada, garantir l’ajust del puny per evitar l’entrada d’aire.
Es col·loca a la costura del baixamàniga, generalment a la peça de baixamàniga, prolongant l’obertura des de la vora del puny cap amunt.
La seva posició no és arbitrària: ha de situar-se a la zona menys visible en repòs, però accessible en ús, evitant interferències amb el palmell i el dors de la mà.
La llargada de la cremallera se situa habitualment entre 13 i 15 cm, i pot variar lleugerament en funció del diàmetre del puny i del gruix del material.
En pells rígides o punys molt ajustats convé apropar-se al rang superior; en materials més tous o punys amb més holgura, es pot escurçar sense comprometre la funcionalitat.
Pel que fa al tipus de cremallera, s’utilitzen cremalleres metàl·liques per la seva resistència i estabilitat en materials pesants com el cuir.
El calibre més adequat és el núm. 8, que ofereix un equilibri òptim entre robustesa i flexibilitat.
El calibre núm. 10, tot i ser més contundent, resulta excessiu per a aquesta aplicació: afegeix una rigidesa innecessària i compromet la netedat del puny.
El disseny del puny i la longitud de la cremallera s’han d’entendre com un sistema: com més estret és el puny, més necessitat hi ha d’obertura.
Una cremallera correctament dimensionada permet mantenir un puny net i cenyit sense sacrificar la usabilitat de la peça.
4 – Sistemes d’expansió: els fuelles de conducció
La veritable enginyeria de la biker resideix en la seva capacitat per transformar-se: ha de ser una peça ajustada i protectora en repòs, però expandir-se en posició de conducció.
Per aconseguir aquest desenvolupament total sense afegir un excés de teixit que flamegi amb el vent, s’utilitzen dos tipus de fuelles que treballen en sintonia.
4.1 – El fuelle lateral d’esquena (Action Back)
El plec lateral d’esquena està situat als laterals de la peça de l’esquena.
És un plec de 4 a 5 cm de profunditat. Neix d’un centímetre i mig a dos per sobre de la costura de l’espatlla, abans de la punta que forma amb la cisa.
Acaba a la part superior de la costura lateral, una mica abans de la peça ronyonera.
Aquest plec permet projectar els braços sense bloquejar l’esquena.
El fons del plec pot ser de cuir o de teixit elàstic tècnic.
Aquest plec és l’encarregat d’absorbir la tensió longitudinal.
- – Mecànica: quan el motorista projecta els braços cap endavant, el plec s’obre, proporcionant l’amplada necessària perquè l’esquena no es bloquegi.
- – Relació amb el patró: en estar integrat a la peça d’esquena, permet que el davant (que, com hem vist, inclou la peça de costat) es mantingui ferm mentre la part posterior “creix”.
Per traçar aquest plec, primer haurem de descomptar el marge de costura de la zona que afectarà el plec a la peça de l’esquena (imatge esquerra, línia vermella discontínua).
Traçarem el lloc on vulguem el plec, tenint en compte que la peça acabarà a la línia discontínua. Un cop decidida la línia del plec, obrirem la peça d’esquena sobre la línia del plec i hi inserirem la peça corresponent. La profunditat del plec no haurà de superar els 5 cm (imatge central).
Regularem la part superior del fuelle i traçarem la línia del fons del fuelle plegat; marcarem els piquets del fons acabat del plec i de l’inici del fuelle a la costura de l’espatlla (imatge dreta).
4.2 – Gousset o plec de cisa
Peça independent en forma de mitja lluna, situada a la cisa. Afegeix un recorregut extra vertical perquè la jaqueta no pugi en aixecar els braços.
És una peça independent que s’insereix a la cisa inferior en unir la màniga al cos.
- – El pivot ergonòmic: la seva funció és desconnectar el moviment del braç del cos de la jaqueta. Sense aquest fuelle, en aixecar o girar el braç, la costura de la cisa estiraria tot el costat cap amunt.
- – Connexió amb la màniga: aquest plec “alimenta” directament la costura de la cisa i es troba amb la peça inferior de la màniga (el baixamàniga). És el punt crític on es troben el desenvolupament de l’esquena i l’articulació del braç, permetent que la màniga de dues peces rodi lliurement sense deformar la resta de la peça.
Conclusió tècnica: tots dos plecs permeten que la caçadora passi d’un estat estàtic a un de dinàmic. Mentre el de l’esquena allibera l’omòplat, el de cisa allibera el complex articular de l’espatlla, treballant conjuntament per oferir el màxim desenvolupament ergonòmic en l’angle d’atac que requereix la motocicleta.
L’amplada sol ser de 2,5 a 4 centímetres a la part més ampla del gousset (sageta vermella), i la seva llargada d’uns 12 a 18 cm (sageta blava).
Bàsicament, el plec actua com un pont que uneix la màniga i el cos. Permet que la jaqueta s’obri només allà on fa falta, a l’articulació. A la resta, roman estable.
4.3 – Ullets de ventilació
Dins del plec de cisa es col·loquen de 2 a 3 ullets metàl·lics per evacuar la calor corporal en una peça tan estanca.
Dins la complexitat del plec de cisa (gousset), hi trobem un detall tècnic petit però vital: els ullets metàl·lics.
No estan col·locats per estètica, sinó per resoldre un problema físic derivat de l’ús de materials tècnics i pesants.
- – Termoregulació activa: el cuir és un material aïllant i poc transpirable. En estar situats just a l’aixella, el punt de major concentració de calor corporal, aquests ullets permeten la sortida del vapor d’aigua i l’entrada d’aire.
- – La “bomba” d’aire: a causa de la postura dinàmica i el moviment dels braços durant la conducció, el plec de cisa actua com un fuelle real (literalment). En obrir-se i tancar-se amb el moviment dels braços, “bombeja” aire a través dels ullets, forçant la circulació d’aire a l’interior de la jaqueta sense necessitat d’obrir la cremallera principal i comprometre la seguretat.
- – Durabilitat del material: en permetre l’evacuació de la humitat en una zona crítica, els ullets també ajuden a conservar el cuir i el folre interior, evitant que la suor degradi les fibres i les costures del baixamàniga a llarg termini.
5 – Estabilització lumbar: esquena neta, panell ronyoner, cinturó del davant i llarg total
Si el davant i les mànigues estan dissenyats per a l’acció, la part inferior de l’esquena està dissenyada per a la protecció i l’estabilitat. A la Perfecto, l’arquitectura d’aquesta zona s’allunya de la sastreria civil per respondre a una funció protectora.
5.1 – Esquena sense canesú
La peça d’esquena es manté neta per no interferir en el treball dels fuelles.
A diferència de les jaquetes de treball o les camises, la biker original acostuma a prescindir del canesú.
Això converteix l’esquena en una superfície contínua i resistent, minimitzant les costures que podrien rebentar en cas d’arrossegament sobre l’asfalt.
5.2 – Peça ronyonera (Kidney Panel)
Reforç lumbar que manté protegida la zona renal en inclinar el cos cap endavant.
A la base de l’esquena trobem una peça horitzontal reforçada que baixa lleugerament més que el davant.
La seva funció és doble: protegeix la zona lumbar del fred i del vent en posició de conducció i estabilitza la peça, evitant desplaçaments laterals.
5.3 – Cinturó integrat al davant
Mitja corretja davantera que fixa el baix i bloqueja l’entrada d’aire a la zona lumbar.
El sistema culmina en el cinturó, la posició del qual és clau per a l’equilibri de la peça:
Punt d’ancoratge: el cinturó se situa just a la meitat del panell ronyoner, coincidint exactament amb la cintura anatòmica de l’usuari. En integrar-se a les peces del davant (que, recordem-ho, ja integren la peça de costat), el cinturó permet “tancar” l’estructura contra el cos.
Control de volum: la seva funció no és només estètica; en ajustar el cinturó, el motorista fixa la caçadora al seu centre de gravetat. Això evita que el pes del cuir i de les proteccions “ballin” o que l’aire entri per la part inferior a altes velocitats, segellant la peça i convertint-la en un bloc estable i aerodinàmic.
5.4 – Despiece del cinturó davanter i de la peça ronyonera
El panell de la ronyonera es defineix a partir de la ubicació del cinturó del davant.
El posicionament del cinturó també ens marcarà el baix del davant.
Comencem fixant la posició del cinturó.
En el nostre exemple calcularem un cinturó de 4 centímetres. El centre del cinturó se situa 1 cm per sota de la cintura real, tal com hem comentat a l’apartat de les butxaques laterals.
A la imatge precedent, el centre del cinturó l’hem representat amb una línia discontínua de color vermell. Aquesta línia apareix tant al davant com a l’esquena.
A la part del davant traçarem dues línies paral·leles a l’eix del cinturó, separades entre si per la seva pròpia amplada, en el nostre cas, de dos centímetres. Quedarà definit l’espai que ocuparà el cinturó de la peça del davant.
A meitat del recorregut entre la línia d’avançament de la peça de costat i la línia de meitat davant col·locarem el centre de la traveta del cinturó. Aquesta tindrà un llarg igual a l’amplada del cinturó més un parell de centímetres, i una amplada equivalent a un terç de la seva amplada acabada. És a dir, les travetes acabades seran de 6 per 1,5 cm.
Marcarem a la peça d’esquena, mitjançant piquets a la costura lateral, on se situa el cinturó de la peça del davant.
El pas següent consisteix a definir el tall superior de la ronyonera de la peça d’esquena.
El tall comença a la costura lateral, a l’alçada del centre del cinturó (línia vermella discontínua), i acaba a la costura de meitat d’esquena, a l’alçada del piquet superior que marca la posició del cinturó.
Traçarem a la part del davant una línia a un centímetre i mig per sota de la línia que marca la part inferior del cinturó, des de la meitat davant fins a la línia d’avançament de la peça de costat. Aquesta línia és una part del baix del davant (línia contínua blanca).
Sobre la costura lateral marcarem un punt des de la línia inferior del cinturó a la distància de l’amplada del cinturó.
Unirem aquest punt amb la part de la línia del baix que ja hem traçat mitjançant una línia corba.
El punt inferior de la costura del baix del davant el copiarem a la costura lateral de l’esquena.
Calcularem un punt a un centímetre i mig més avall sobre la costura de meitat d’esquena.
Unirem aquests dos últims punts amb una línia corba.
Aquesta línia és la vora inferior de la peça ronyonera de l’esquena, que al mateix temps és el baix de la part d’esquena.
A la imatge anterior mostrem les peces tallades al baix i la peça ronyonera separada.
Hem col·locat els forats de la traveta i els piquets per a la col·locació del cinturó davanter.
El cinturó i les travetes els hem deixat sense desenvolupar; per indicar-ho, els hem omplert en gris.
En tot aquest post hem conservat els drets fils, malgrat estar analitzant una caçadora biker de pell.
Els hem mantingut perquè tot allò explicat fins ara —les transformacions del patró base, que és la raó de ser del post— serveix tant per a una peça de pell com per a una de tela.
En el cas de les travetes i el cinturó, si es realitzen en pell, alguns dels marges de costura que marcaríem per a aquestes peces no són necessaris.
El desenvolupament d’un cinturó i d’una traveta és quelcom elemental, de manera que no volem allargar aquest post.
6 – Xarreteres
Les xarreteres són tires situades a les espatlles que es tanquen al costat del coll amb un clip (el model 613 inclou la famosa estrella).
L’origen de les xarreteres, en un principi, no és decoratiu; obeïa a un ús funcional i militar.
Funcions reals originals:
- – Subjectar corretges i parts de l’equip, com ara bandoleres, motxilles o fundes. Eviten el lliscament de les corretges sobre l’espatlla.
- – Identificació militar del rang, per exemple galons o insígnies.
- – Permetien fixar elements en condicions extremes, com poden ser capes, mantes o fins i tot guants en alguns casos.
A la biker les xarreteres no són arbitràries: ajuden a estabilitzar corretges sobre l’espatlla, per exemple una bandolera o un casc penjat. A més, reforcen la zona superior.
Realment no són elements estructurals i tampoc afecten el rendiment de la peça, com sí que ho fan altres elements, com ara els fuelles, la màniga de dues peces o el cinturó.
Actualment són sobretot un marcador estètic heretat del món militar: reforcen el llenguatge visual i connecten amb els conceptes d’uniformitat, autoritat i protecció.
Estèticament, equilibren la relació entre espatlla i solapa.
Les xarreteres tindran una amplada de 4 a 5 cm; podem establir la mateixa amplada que el cinturó.
7 – Estructura exterior de la caçadora biker
Amb les xarreteres hem acabat les peces exteriors d’una caçadora tipus biker.
Hem anat desenvolupant cadascun dels aspectes d’aquesta caçadora icònica a partir del nostre patró base de la caçadora.
Les peces principals de la part externa d’una biker són una cosa similar a la imatge següent.
Un apunt final sobre l’ètica del disseny
En aquest blog ensenyem a analitzar, deconstruir i entendre l’estructura d’una peça mestra perquè puguis aplicar aquest coneixement als teus propis patrons base.
Però una cosa és aprendre i una altra molt diferent és reproduir sense criteri.
Reproduir una peça sense criteri és una pràctica buida i poc respectuosa amb el disseny.
Si el que busques és una Perfecto, l’honest és acudir a l’original.
L’original continua sent la referència, i el respecte pel disseny històric forma part de la nostra cultura com a patronistes.
Si busques la veritable “armadura” de Nova York, aquí tens l’adreça oficial:
Schott NYC – 618 Classic Perfecto
Nosaltres som aquí per aprendre dels millors, no per reproduir-los.
La biker no és un disseny, és un sistema de decisions tècniques.