L’encreuament dels davanters
Moltes peces superiors tenen un sistema de tancament. Generalment a la part del davant. Els tipus de tancament més habituals són les alamares, els botons o les cremalleres.
Segons la forma de tancament de les peces superiors, podem diferenciar entre peces vora contra vora (a), peces de tancament simple (b) i peces creuades (c).
Segons el mètode de tancament de les peces superiors, necessitem un marge per poder mantenir la peça tancada.
El marge a la vora és el rellarg que donem des de l’eix de meitat davant fins a la vora del davant.
Per exemple, en el cas d’un tancament amb botons, necessitem un marge igual al radi del botó, més un rellarg des de la vora del botó fins a la vora de la peça. A aquest rellarg l’anomenem aire del botó.
L’aire del botó pot variar des de tres mil·límetres fins a un centímetre, segons el gruix dels teixits utilitzats. Aquest marge també pot variar segons l’estil de la peça.
En les peces que es tanquen amb alamares o amb cremallera, el marge a la vora no existeix.
La vora del davant pot ser vora contra vora o bé pot creuar-se. El creuament pot correspondre únicament al marge a la vora o bé superar aquest marge.
Si el creuament de les vores del davant és superior al marge a la vora, direm que la peça és creuada.
L’encreuament pot ser paral·lel a l’eix de meitat davant o bé oblic.
Si el davanter creuat és paral·lel, l’anomenarem creuat recte o simètric; si és oblic, l’anomenarem creuat asimètric.
El davanter creuat —també anomenat de doble pit— es tanca generalment amb botons.
En la majoria dels casos, els botons es col·loquen especulats respecte a l’eix de simetria. Classificarem els botons d’aquestes peces en botons reals i botons d’ornament.
Els botons reals (grocs) permeten tancar la peça, mentre que els botons d’ornament (taronges) són únicament decoratius.
Algunes peces superiors creuades es tanquen amb cremallera o alamares. Un exemple: la caçadora biker.
