{"id":7801,"date":"2026-05-15T13:22:45","date_gmt":"2026-05-15T11:22:45","guid":{"rendered":"https:\/\/tevipa.com\/blog\/?p=7801"},"modified":"2026-05-15T13:22:47","modified_gmt":"2026-05-15T11:22:47","slug":"lencreuament-dels-davanters","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/tevipa.com\/blog\/ca\/lencreuament-dels-davanters\/","title":{"rendered":"L\u2019encreuament dels davanters"},"content":{"rendered":"
\n
\"Logo<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

L\u2019encreuament dels davanters<\/h1>\n\n\n
\n
\"Diferents<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Moltes peces superiors tenen un sistema de tancament. Generalment a la part del davant. Els tipus de tancament m\u00e9s habituals s\u00f3n les alamares, els botons o les cremalleres.<\/p>\n\n\n

\n
\"Alamares,<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Segons la forma de tancament de les peces superiors, podem diferenciar entre peces vora contra vora (a), peces de tancament simple (b) i peces creuades (c).<\/p>\n\n\n

\n
\"Comparaci\u00f3<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Segons el m\u00e8tode de tancament de les peces superiors, necessitem un marge per poder mantenir la pe\u00e7a tancada.
El marge a la vora \u00e9s el rellarg que donem des de l\u2019eix de meitat davant fins a la vora \u00a0del davant.<\/p>\n\n\n

\n
\"Esquema<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Per exemple, en el cas d\u2019un tancament amb botons, necessitem un marge igual al radi del bot\u00f3, m\u00e9s un rellarg des de la vora del bot\u00f3 fins a la vora de la pe\u00e7a. A aquest rellarg l\u2019anomenem aire del bot\u00f3.
L\u2019aire del bot\u00f3 pot variar des de tres mil\u00b7l\u00edmetres fins a un cent\u00edmetre, segons el gruix dels teixits utilitzats. Aquest marge tamb\u00e9 pot variar segons l\u2019estil de la pe\u00e7a.<\/p>\n\n\n

\n
\"Esquema<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

En les peces que es tanquen amb alamares o amb cremallera, el marge a la vora no existeix.<\/p>\n\n\n\n

La vora del davant pot ser vora contra vora o b\u00e9 pot creuar-se. El creuament pot correspondre \u00fanicament al marge a la vora o b\u00e9 superar aquest marge.
Si el creuament de les vores del davant \u00e9s superior al marge a la vora, direm que la pe\u00e7a \u00e9s creuada.<\/p>\n\n\n

\n
\"Teknika<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

L\u2019encreuament pot ser paral\u00b7lel a l\u2019eix de meitat davant o b\u00e9 oblic.
Si el davanter creuat \u00e9s paral\u00b7lel, l\u2019anomenarem creuat recte o sim\u00e8tric; si \u00e9s oblic, l\u2019anomenarem creuat asim\u00e8tric.<\/p>\n\n\n

\n
\"Comparaci\u00f3<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

El davanter creuat \u2014tamb\u00e9 anomenat de doble pit\u2014 es tanca generalment amb botons.
En la majoria dels casos, els botons es col\u00b7loquen especulats respecte a l\u2019eix de simetria. Classificarem els botons d\u2019aquestes peces en botons reals i botons d\u2019ornament.<\/p>\n\n\n\n

Els botons reals (grocs) permeten tancar la pe\u00e7a, mentre que els botons d\u2019ornament (taronges) s\u00f3n \u00fanicament decoratius.<\/p>\n\n\n

\n
\"Pe\u00e7a<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Algunes peces superiors creuades es tanquen amb cremallera o alamares. Un exemple: la ca\u00e7adora biker.<\/p>\n\n\n

\n
\"Ca\u00e7adora<\/figure>\n<\/div>\n\n