{"id":6487,"date":"2026-03-10T11:48:19","date_gmt":"2026-03-10T10:48:19","guid":{"rendered":"https:\/\/tevipa.com\/blog\/?p=6487"},"modified":"2026-03-10T11:48:21","modified_gmt":"2026-03-10T10:48:21","slug":"la-boina-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/tevipa.com\/blog\/ca\/la-boina-2\/","title":{"rendered":"La boina"},"content":{"rendered":"
\n
\"Logo<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

La boina
Sistema geom\u00e8tric param\u00e8tric de construcci\u00f3<\/h1>\n\n\n
\n
\"Variants<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Origen i hist\u00f2ria de la boina<\/h2>\n\n\n\n

La boina \u00e9s una de les peces de cap m\u00e9s antigues d\u2019Europa. Tot i que avui sol associar-se al Pa\u00eds Basc i al sud de Fran\u00e7a, la seva forma \u2014un gorro circular de llana o feltre que s\u2019adapta al cap\u2014 t\u00e9 antecedents molt m\u00e9s antics.<\/p>\n\n\n\n

Al m\u00f3n mediterrani ja apareixen tocats arrodonits molt semblants en representacions etrusques, gregues i romanes, generalment realitzats en llana o feltre. Encara no s\u00f3n boines en el sentit modern, per\u00f2 comparteixen la mateixa l\u00f2gica: una pe\u00e7a t\u00e8xtil flexible, sense ala r\u00edgida, que cobreix el cap amb una forma circular.<\/p>\n\n\n\n

Es pot veure una visi\u00f3 general d\u2019aquests precedents i de l\u2019evoluci\u00f3 del \u201cb\u00e9ret\u201d (boina) en la hist\u00f2ria del tocat europeu aqu\u00ed:
https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Beret<\/a><\/p>\n\n\n\n

Durant l\u2019edat mitjana i el Renaixement apareixen sovint gorres arrodonides molt semblants en pintures flamenques, italianes i alemanyes. Camperols, artesans i fins i tot alguns burgesos s\u00f3n representats amb tocats de llana tova que anticipen clarament la forma de la boina contempor\u00e0nia.<\/p>\n\n\n\n

Tanmateix, la boina tal com la coneixem avui es va consolidar sobretot a les regions muntanyoses dels Pirineus, a la frontera entre Fran\u00e7a i Espanya. All\u00e0 va ser utilitzada durant segles per pastors de Bearn, Navarra, Arag\u00f3 i el Pa\u00eds Basc, que necessitaven una pe\u00e7a resistent al fred, la pluja i el vent.<\/p>\n\n\n\n

Aquestes gorres es fabricaven a partir de llana teixida que posteriorment s\u2019enfeltrava. L\u2019enfeltrat compactava la fibra i produ\u00efa un teixit dens, c\u00e0lid i relativament impermeable, ideal per al treball a l\u2019aire lliure.<\/p>\n\n\n\n

A partir del segle XIX la producci\u00f3 va comen\u00e7ar a industrialitzar-se al sud de Fran\u00e7a, especialment en localitats com Nay i Oloron-Sainte-Marie, que es van convertir en centres hist\u00f2rics de fabricaci\u00f3. A Nay es pot visitar avui el museu dedicat a aquesta tradici\u00f3:
https:\/\/www.museeduberet.com\/nouveautes\/166-1194-eridan-.html<\/a><\/p>\n\n\n\n

Des d\u2019aleshores la boina es va difondre per tota Europa i posteriorment per la resta del m\u00f3n, adoptada tant per treballadors i camperols com per artistes, militars i dissenyadors.<\/p>\n\n\n\n

Avui continua fabricant-se en la seva forma tradicional de llana enfeltrada, per\u00f2 tamb\u00e9 apareix en molts altres teixits \u2014drap cosit, cot\u00f3, lli o barreges t\u00e8cniques\u2014 que permeten construir-la mitjan\u00e7ant patronatge pla.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s precisament aquesta variant, constru\u00efda a partir d\u2019un patr\u00f3 geom\u00e8tric, la que ens interessa en aquest article.<\/p>\n\n\n\n

El petit misteri de la \u201ccueta\u201d<\/h2>\n\n\n
\n
\"Retrat<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Un dels trets m\u00e9s caracter\u00edstics de la boina \u00e9s el petit cord\u00f3 que apareix al centre del plat superior.<\/p>\n\n\n\n

Aquest element, conegut en franc\u00e8s com cabillou<\/em>, procedeix del proc\u00e9s tradicional de fabricaci\u00f3. Les boines es teixien inicialment com una pe\u00e7a circular de llana que es tancava al centre mitjan\u00e7ant un petit acabat del teixit. Quan la pe\u00e7a s\u2019enfeltrava i es donava forma al gorra, aquest petit extrem quedava visible a la part superior.<\/p>\n\n\n\n

Amb el temps aquest detall va deixar de ser una simple conseq\u00fc\u00e8ncia t\u00e8cnica per convertir-se en un tret distintiu de la boina, que moltes peces continuen conservant fins i tot quan ja no \u00e9s necessari.<\/p>\n\n\n