Dues generacions de modelistes treballant: un traça un patró base a mà, l’altre el desenvolupa a l’ordinador.
|

Patró base

Dues generacions de modelistes treballant: un traça un patró base a mà, l’altre el desenvolupa a l’ordinador.

Patró base: què és, per a què serveix i com es classifica

El motlle fonamental del patronatge: definició, tipus i relació amb la folgança tècnica

Què és un patró base en patronatge?

El patró base és una plantilla essencial en el disseny de moda, la sastreria i la confecció industrial. Representa les formes fonamentals del cos humà, sense cap mena d’estil, decoració ni embelliment afegit. Es construeix a partir de mesures corporals precises i reflecteix una estructura anatòmica neutra, fidel al cos.

El patró base serveix com a punt de partida per desenvolupar tot tipus de peces de vestir: des de samarretes fins a jaquetes, cotilles o vestits. Generalment no inclou folgança de disseny, però sí que pot incorporar folgança tècnica, necessària per a la mobilitat i la comoditat del cos.

Per a què serveix un patró base?

  • Permet ajustar la peça al cos amb precisió anatòmica.
  • Facilita la transformació del patró base en diferents models o estils.
  • Serveix com a referència per a la gradació, és a dir, la creació de diferents talles a partir d’un mateix patró.
  • Estableix una base sòlida sobre la qual es poden aplicar modificacions de disseny amb control tècnic.

Els patrons base es divideixen en dos grans grups:

  1. Patrons per a peces superiors (cos, jaqueta, camisa, etc.)
  2. Patrons per a peces inferiors (pantalons, faldilles, etc.)

Què és la folgança tècnica?

La folgança tècnica és l’espai mínim afegit al patró base per permetre que el cos es mogui, respiri i se senti còmode dins de la peça acabada. No és una decisió estètica, sinó un requisit funcional perquè la peça no sigui massa ajustada ni limiti el moviment.

Característiques de la folgança tècnica:

  • És mínima, calculada i controlada.
  • Varia segons el tipus de peça i el teixit (els teixits rígids requereixen més folgança que els elàstics).
  • Es concentra en les zones de més mobilitat: pit, espatlles, cintura, malucs, sises i entrecuix.

Exemple:
Un patró base sense folgança s’ajusta com una segona pell. En afegir folgança tècnica al pit, es permet que la persona pugui respirar i moure els braços sense que el teixit estiri o tiri.

Diferència clau:
La folgança tècnica és essencial per a l’estructura de la peça, mentre que la folgança de disseny és opcional i respon a decisions estètiques.


Tipus de patrons superiors

Hi ha dos grans tipus de patrons base per a peces de la part superior del cos, segons la seva estructura i el tipus de peça a confeccionar.

1. Patró base de samarreta (dues peces)

Aquest patró està pensat per a peces folgades o de teixits elàstics, com samarretes, dessuadores o camises informals. No té en compte la inclinació de l’estèrnum i pot portar mànigues. La seva estructura es basa en dues peces: davant i esquena.
És ideal per a peces de tall recte o amb poc ajustament, i l’anomenarem “patró base de la samarreta” per distingir-lo d’altres més complexos.

2. Patró de cos ajustat (dues o tres peces)

Aquest tipus de patró sí que té en compte la inclinació de l’estèrnum i ajusta la figura mitjançant pinces. S’utilitza per a peces ajustades com cossos, armilles, vestits, caçadores, americanes o abrics. Pot tenir una estructura de dues o tres peces i també pot incloure mànigues.

Segons la quantitat de folgança prevista, es subdivideixen en:

  • Patró base de cos: per a peces més ajustades.
  • Patró base de jaqueta: per a peces amb més volum o estructurades.

Entrada similar

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *