La gorra de beisbol
Abans de continuar
Tots els càlculs necessaris per construir la gorra ja estan fets i organitzats a la taula tècnica que trobaràs a continuació.
No cal que facis cap operació matemàtica si no vols.
Pots treballar directament amb els valors ja resolts per a cada talla.
Aquest apartat explica el fonament geomètric del sistema, però l’aplicació pràctica és immediata gràcies a la taula de valors.
👉 Fes clic aquí per anar directament a la taula.
Nomenclatura de la gorra de beisbol
A continuació s’indiquen les principals parts d’una gorra de beisbol, incorporant sinònims d’ús habitual amb la finalitat d’unificar criteris i facilitar la comprensió del lector.
a- Panell frontal (o galló frontal)
Peça o peces que conformen la part davantera de la copa. En les gorres de sis gallons solen ser dues; en les de cinc gallons, una sola.
En algunes ocasions trobem una pinça entre els dos panells de mig davant, unint mitjançant patronatge la part inferior de la costura comuna.
b- Panell lateral (o galló lateral)
Peça situada als laterals de la copa, que enllaça els panells frontals amb els posteriors.
c- Panell posterior (o galló posterior)
Peça o peces que conformen la part del darrere de la gorra. Poden presentar-se tancades o obertes per allotjar un sistema d’ajust.
d- Copa (o cos de la gorra)
Conjunt format per tots els panells o gallons que cobreixen el cap.
e- Costures de la corona
Costures que uneixen els diferents panells i estructuren la copa.
f- Ullets o traus de ventilació
Petites perforacions reforçades, generalment situades en cada panell, destinades a la ventilació.
g- Botó superior
Peça situada a la vèrtex que cobreix la unió superior dels gallons.
h- Visera superior
Peça superior rígida o semirígida situada a la part frontal inferior de la gorra, destinada a protegir del sol.
i- Visera inferior
Superfície interior de la visera, la que queda orientada cap al rostre. Pot anar folrada, contrastada en color o reforçada segons el model.
j- Banda interior
Tira de teixit col·locada al contorn interior de la gorra, en contacte amb el cap. La seva funció és millorar el confort, absorbir la suor i estabilitzar l’ajust de la gorra.
k- Cinta tapacostures
És una cinta aplicada sobre les costures interiors dels gallons. Serveix per cobrir els marges de costura, millorar l’acabat interior i augmentar la durabilitat.
l- Obertura posterior
Obertura situada a la part posterior de la gorra que permet col.locar un sistema d’ajust i facilita l’adaptació a diferents talles.
m- Tancador
Element d’ajust que travessa l’obertura posterior i permet regular el contorn de la gorra. Pot funcionar mitjançant diversos sistemes.
Hem de distingir la tela principal, l’entretela rígida i el folre:
- – La tela principal és la tela exterior de la gorra
- – Com a entretela rígida se sol utilitzar el Buckram, que és un material rígid o semirígid que es col·loca entre capes per donar estructura a la corona (especialment al frontal)
- – Folre interior que cobreix o acompanya aquesta estructura per millorar l’acabat i el confort
Com prendre la mesura del contorn complet del cap
Per a la construcció bàsica del sistema tradicional és suficient el contorn de cap.
No obstant això, per a un ajust més precís i una correcta proporció volumètrica de la copa, també es poden incorporar els diàmetres cranials.
Contorn de cap
Utilitza una cinta mètrica flexible envoltant el cap a l’alçada del front (uns 1–2 cm per damunt de celles i orelles) i per la part més ampla del clatell. La cinta ha d’estar ajustada però no apretada.
Diàmetres cranials
Es prenen dos diàmetres:
• Diàmetre anteroposterior (a)
Distància entre el punt mig frontal (zona lleugerament prominent del front) i el punt més sortint de l’occipital, seguint una línia recta imaginària que travessa el cap de davant cap enrere..
• Diàmetre bilateral (b)
Distància entre els dos punts de major amplada lateral del crani (regió parietal dreta i esquerra).
Per assegurar la precisió, es pot col·locar un elàstic a la línia de suport de la gorra.
Les mesures s’han de prendre exactament a l’alçada corresponent a aquesta línia.
Aquestes dues mesures no substitueixen el contorn, sinó que el complementen quan es busca un ajust volumètric més refinat.
Si no es desitja mesurar els diàmetres cranials de manera individual, es poden utilitzar els valors orientatius inclosos a la taula tècnica situada al final del document.
Aquests valors es basen en mitjanes antropomètriques i permeten una construcció correcta en la majoria dels casos. No obstant això, la mesura directa sempre oferirà un ajust volumètric més precís, especialment en talles estructurades o en caps amb proporcions particulars.
Les talles de les gorres de beisbol
La talla d’una gorra de beisbol correspon directament al contorn complet del cap, expressat en centímetres.
El rang de talles se situa entre 34,5 cm i 61 cm.
| Edat / Grup | C (cm) |
| Nounat (0 m) | 34.5 |
| 3 mesos | 40.5 |
| 6 mesos | 43.3 |
| 12 mesos (1 any) | 46.1 |
| 2 anys | 48.3 |
| 4 anys | 50.2 |
| 6–7 anys | 52 |
| 10 anys | 53.5 |
| 13–14 anys | 55 |
| Adult S/M | 57 |
| Adult L | 59 |
| Adult XL | 61 |
Peces de la corona
Alçades de corona
L’alçada de la corona és la mesura vertical compresa entre el punt superior de la gorra (cúspide dels gajos) i el pla interior de suport sobre el cap.
En el sistema tradicional, aquesta alçada es determina com un percentatge del contorn de cap. No obstant això, aquest procediment pressuposa que tots els caps amb igual contorn presenten proporcions volumètriques semblants, cosa que no sempre és certa, especialment en talles estructurades.
Per obtenir una forma més estable i evitar deformacions ogivals o corones excessivament baixes, l’alçada de la part corba de la corona es pot relacionar amb el diàmetre equivalent del crani.
Es defineix el diàmetre equivalent com:
on L és el diàmetre anteroposterior i W el diàmetre bilateral.
L’alçada de la cúpula s’estableix com una proporció constant d’aquest diàmetre:
El coeficient 0,70 proporciona una cúpula equilibrada i propera a la geometria esfèrica equivalent del crani, evitant tant l’efecte “corona xata” com la tendència ogival en models rígids.
La variació entre model baix, mitjà o alt no s’obté modificant aquesta proporció, sinó ajustant el tram inferior estructural del gajo.
D’aquesta manera, l’alçada total de la corona s’expressa com:
on H_base representa l’alçada afegida a la zona inferior del gajo.
Aquest plantejament permet mantenir una cúpula harmònica i estable en totes les talles, variant únicament la proporció visual del conjunt sense alterar la geometria superior.
L’alçada total de la corona determina el caràcter visual de la gorra.
Una mateixa talla es pot construir amb una implantació més baixa, intermèdia o més alta, modificant la proporció vertical del conjunt sense alterar el contorn de suport.
Aquesta variació permet adaptar el model a diferents estils: des de configuracions discretes i properes al crani fins a versions més estructurades i amb major presència.
En el sistema descrit, aquesta diferència no s’obté modificant la curvatura de la cúpula, sinó ajustant l’alçada del tram inferior estructural del gajo: base baixa (a), base mitjana (b) i base alta (c).
L’alçada de la base del gajo la designarem, de manera general, com b, independentment que correspongui a una configuració baixa, mitjana o alta.
| Talla | Contorn (cm) | Base baixa (cm) | Base mitjana (cm) | Base alta (cm) |
| Nounat (0 m) | 34.5 | 1.5 | 2 | 2.5 |
| 3 mesos | 40.5 | 1.5 | 2 | 2.5 |
| 6 mesos | 43.3 | 1.5 | 2 | 2.5 |
| 12 mesos (1 any) | 46.1 | 1.5 | 2 | 2.5 |
| 2 anys | 48.3 | 1.5 | 2 | 2.5 |
| 4 anys | 50.2 | 1.5 | 2 | 2.5 |
| 6–7 anys | 52 | 1.5 | 2 | 2.5 |
| 10 anys | 53.5 | 1.5 | 2 | 2.5 |
| 13–14 anys | 55 | 1.5 | 2 | 2.5 |
| Adult S/M | 57 | 3 | 4 | 5 |
| Adult L | 59 | 3 | 4 | 5 |
| Adult XL | 61 | 3 | 4 | 5 |
Nombre de gallons d’una gorra de beisbol
Una gorra de beisbol pot construir-se amb 5, 6, 7 o 8 gallons.
El nombre de gallons no modifica ni el contorn ni l’alçada de la cúpula, sinó únicament la subdivisió de la superfície del casquet.
La configuració més habitual és la de 6 gallons, que constitueix el model clàssic i més estès.
Les gorres de 7 o 8 gallons se situen més a prop de l’àmbit de la barreteria, ja que permeten una subdivisió més fina de la superfície de la copa i un caràcter formal diferent.
Les gorres de 5 i 6 gallons poden incorporar un tancador posterior per a l’ajust de la talla. En aquest cas, les dues peces posteriors es presenten obertes, excavant un tram del marge posterior de la copa per allotjar el sistema d’ajust.
L’ús de tancador és especialment freqüent en les gorres de 5 gallons.
El tancador pot ajustar-se mitjançant diferents sistemes, essent els més habituals: strap, sivella o tancador metàl·lic, velcro, snapback.
Construcció geomètrica d’un gajo de gorra
Definició del sistema
- Es parteix d’una gorra tancada definida per:
- un contorn de cap k,
- una altura de corona c,
- una altura de base b,
- i un nombre de gajos n, escollit lliurement per raons constructives o estètiques.
L’altura total del gajo s’obté com a suma de la cúpula i de la base:
Base del galló
La base de cada galó s’obté dividint la circumferència total entre el nombre de gallons:
Aquesta base representa el desenvolupament pla de l’arc equatorial corresponent a cada galló. Aquest valor és independent de l’alçada de la cúpula (c) i de l’alçada de la base (b), ja que depèn únicament del contorn de cap i del nombre de gallons.
Aquesta base representa el desenvolupament pla de l’arc equatorial corresponent a cada galló.
Eix del galló
Es traça un segment horitzontal amb la longitud de la base del galló.
Al punt mig d’aquest segment s’aixeca una perpendicular, que constitueix l’eix de simetria del galló.
Alçada de la corona
Sobre aquest eix es marca l’alçada de la corona (c), mesurada perpendicularment des de la base
L’extrem superior d’aquesta perpendicular defineix el vèrtex del galló, que correspon al punt del vèrtex.
Construcció de l’arc lateral
S’uneix el vèrtex amb un dels extrems de la base mitjançant un segment recte.
Al punt mig d’aquest segment es traça una perpendicular al mateix.
Determinació del centre de l’arc
Es prolonga la línia de la base del galló.
El punt on la perpendicular traçada en el pas anterior talla aquesta prolongació defineix el centre geomètric de l’arc lateral del galló.
Traçat del galló
Amb aquest centre es traça l’arc que uneix l’extrem de la base amb el vèrtex.
El mateix procediment es repeteix de manera simètrica al costat oposat de l’eix central.
Resultat
- El contorn obtingut defineix la caputxa del galló:
• simètrica,
• geomètricament coherent,
• amb curvatura constant,
• i compatible amb el tancament correcte de la corona en assemblar tots els gallons.
Aquest traçat correspon a la part corba superior (cúpula), a la qual s’afegirà el tram inferior estructural, que anomenem base (b), per completar l’alçada total del galló.
Galló complet
Un cop construïda la cúpula del galló, s’hi afegeix el tram inferior estructural corresponent a la base (b).
Des de la línia original de base es tracen dos segments perpendiculars cap avall, de longitud igual al valor de b establert a l’epígraf «Alçades de corona».
Els extrems inferiors d’aquests segments s’uneixen mitjançant una línia recta paral·lela a la línia de base original.
El resultado es el gajo completo, cuya altura total viene dada por:
Escalabilitat del sistema
Mantenint aquest mètode:
• la talla es controla exclusivament mitjançant el contorn de cap (k),
• la geometria de la cúpula es determina per la relació c = 0,70 · d_eq
• l’alçada total del galló s’ajusta mitjançant la base (b)
• i el nombre de gallons (n) pot variar sense alterar ni la talla ni la proporció vertical del model.
Aquest desacoblament de variables permet aplicar el sistema a qualsevol talla, des de nounat fins a adult, sense alterar la proporció ni l’estabilitat de la gorra.
La visera
Definició de la visera
La visera és la peça frontal de la gorra de beisbol, generalment rígida o semirígida, la funció principal de la qual és protegir els ulls del sol. No obstant això, la seva importància no és únicament funcional: és l’element que projecta visualment la gorra cap endavant i el que en defineix en gran mesura el caràcter estètic.
Des del punt de vista constructiu, la visera es traça en pla i posteriorment es conforma en curvatura. El seu disseny no s’ha de realitzar de manera arbitrària, sinó en relació directa amb el contorn de cap (k) sobre el qual es construeix la copa.
En el nostre sistema, la visera es desenvolupa mitjançant un mètode proporcional i escalable. Això significa que qualsevol talla —des de nadó fins a adult— es pot generar mantenint la coherència geomètrica del conjunt.
La visera depèn de tres paràmetres principals:
- L’amplada, determinada per l’angle d’obertura
- El llarg, que defineix la projecció frontal.
- L’arrodoniment, que suavitza les puntes i la transició entre els laterals i la part frontal.
Aquests tres paràmetres permeten controlar amb precisió tant la proporció com el comportament visual de la peça, evitant deformacions o solucions improvisades.
En els apartats següents desenvoluparem cadascun d’ells de manera independent.
Amplada de la visera
L’amplada de la visera determina fins a quin punt “abraça” la part frontal del cap. És el paràmetre que defineix la seva obertura lateral i, per tant, la seva presència visual dins del conjunt de la gorra.
A diferència del llarg —que projecta la peça cap endavant—, l’amplada controla la seva extensió sobre el perímetre frontal del crani. Una visera més ampla genera una imatge més envolvent i esportiva; una de més estreta produeix un efecte més lleuger i contingut.
Des del punt de vista geomètric, l’amplada es defineix mitjançant un angle central traçat sobre el contorn de cap (k). Aquest angle determina l’arc de base sobre el qual es construeix la peça i, en conseqüència, la seva obertura lateral.
Com més gran és l’angle, més gran és l’arc frontal que la visera ocupa sobre el perímetre del cap i més envolvent resulta la seva aparença. Com més petit és l’angle, més continguda i lleugera serà la projecció lateral.
En el nostre sistema establim tres variants proporcionals:
- 120° → visera estreta
- 140° → visera mitjana
- 160° → visera ampla
Aquestes tres opcions permeten modular el caràcter de la gorra sense alterar la seva coherència geomètrica, ja que l’angle es calcula sempre en relació amb el contorn de cap. Si representem el contorn de cap com una circumferència, n’hi ha prou amb marcar-hi els tres angles proposats per visualitzar immediatament l’amplada corresponent de cada variant.
En les construccions habituals —ja siguin de cinc, sis, set o vuit gallons— aquests angles es tradueixen de manera diferent respecte de les costures, però l’amplada de la visera no depèn del nombre de peces, sinó de l’arc definit sobre el contorn de cap.
En el següent apartat definirem el segon paràmetre fonamental: el llarg de la visera.
El llarg de la visera
El llarg de la visera determina la seva projecció frontal, és a dir, la distància que la peça avança des del contorn de cap cap endavant.
Mentre que l’amplada es defineix mitjançant un angle sobre el perímetre, el llarg es construeix en relació directa amb el radi (r) de la circumferència base.
Recordem que aquest radi s’obté a partir del contorn de cap (k) mitjançant la relació:
D’aquesta manera, qualsevol talla genera automàticament el seu radi corresponent, garantint la coherència proporcional del sistema.
En lloc d’expressar el llarg com una mesura fixa en centímetres, el definim com una fracció del radi. Establim tres variants:
- 0,87 r → visera llarga
- 0,75 r → visera mitjana
- 0,62 r → visera curta
Aquestes proporcions permeten modular la presència frontal de la gorra sense trencar-ne l’equilibri geomètric. En dependre del radi, el llarg escala de manera automàtica en qualsevol contorn de cap.
La diferència entre aquestes tres opcions pot semblar petita en termes numèrics, però produeix variacions visuals clarament perceptibles en el resultat final. Un increment en la fracció del radi augmenta la projecció i atorga més presència a la peça; una reducció genera una visera més continguda i lleugera.
El llarg es mesura sobre l’eix central frontal, des de l’arc de base definit per l’angle fins a l’extrem davanter de la visera.
En el següent apartat abordarem el tercer paràmetre fonamental: l’arrodoniment de la visera.
L’arrodoniment de la visera
L’arrodoniment regula la transició entre el front i els laterals de la visera. No modifica ni l’angle ni el llarg, però determina la suavitat amb què tots dos es troben.
En les il·lustracions anteriors, les viseres ja apareixen arrodonides. Això permet observar com la forma evoluciona quan l’arrodoniment es construeix en coherència amb la projecció frontal.
En el nostre sistema, l’arrodoniment no es traça de manera arbitrària. S’obté utilitzant com a radi auxiliar la mateixa projecció de la visera.
És a dir, el llarg definit com a fracció de r (0,62 r, 0,75 r o 0,87 r) s’utilitza com a radi de la circumferència que genera l’arc de transició a les puntes.
D’aquesta manera:
- Una visera curta produeix un arrodoniment més contingut
- Una visera mitjana genera una transició equilibrada
- Una visera llarga ofereix una corba més ampla i envolvent
El resultat és un sistema completament proporcional, en què l’arrodoniment escala automàticament juntament amb el llarg i manté coherència en qualsevol talla.
Aquest procediment evita trencaments, tangències forçades o terminacions rígides, garantint continuïtat geomètrica en el perímetre de la peça.
L’ajust posterior de la gorra
En les gorres ajustables, l’obertura posterior permet adaptar el contorn sense alterar la geometria frontal. La seva construcció ha de mantenir coherència proporcional tant amb el contorn de cap com amb l’estructura de gallons.
En el nostre sistema, l’obertura es defineix mitjançant dues regles simples i constants.
Alçada de l’obertura
L’alçada es calcula com:
on k és el contorn de cap.
Aquesta proporció manté un equilibri visual estable en qualsevol talla i reprodueix correctament l’alçada considerada adequada en la gorra base de sis gallons.
Exemple per a talla 59:
És a dir, aproximadament 5 cm.
L’alçada depèn exclusivament del contorn i no del nombre de gallons.
Amplada de l’obertura
L’amplada es determina en funció de la base del galló posterior.
Regla:
Cada costat de l’obertura ocupa la meitat de la base d’un galló.
Per tant:
Amplada total de l’obertura = 1 base completa de galló
Això garanteix:
- Simetria perfecta
- Que l’obertura mai sobrepassi el centre dels gallons laterals
- Coherència estructural independentment del nombre de peces
Exemples per a talla 59:
- En gorra de 6 gallons (base ≈ 9 cm) → obertura ≈ 9 cm
- En gorra de 8 gallons (base ≈ 6,5 cm) → obertura ≈ 6,5 cm
Com més gallons tingui la gorra, més continguda serà l’obertura, mantenint l’equilibri visual del conjunt.
Traçat de la visera
Abans de començar, és important assenyalar que tots els valors necessaris per a aquest traçat (contorn, radi teòric, angle β, llargs i proporcions) es poden trobar a la taula de l’epígraf següent.
En aquest apartat ens centrarem exclusivament en el procediment geomètric.
Partim d’un punt que actuarà com a centre de construcció.
Des d’aquest punt tracem verticalment el radi teòric del cap (rt), que constitueix l’eix de simetria del sistema.
Sobre el punt superior d’aquest eix construirem l’angle total de la visera (β), dividint-lo en dues parts iguals:
- β/2 cap a un costat
- β/2 cap a l’altre
Aquestes dues direccions determinen l’obertura frontal de la visera.
A continuació, des del mateix punt superior tracem un arc que uneixi les tres línies resultants (la vertical i les dues laterals).
Aquest arc —representat a la il·lustració en color magenta— correspon a la línia d’unió entre la visera i la corona de la gorra.
A partir del traçat anterior, prolongarem l’eix vertical corresponent al radi teòric (rt) afegint-hi el valor del llarg de visera (lv).
És a dir, estenem la línia vertical fins a completar la profunditat total de la visera.
En el punt on acaba el rt i comença el lv, tracem una línia perpendicular a l’eix vertical.
Des de l’extrem inferior del llarg de visera dibuixem una línia paral·lela a l’anterior.
Finalment, tracem dues línies paral·leles a l’eix del radi teòric (rt) que passin pels punts d’inici i fi de l’arc d’unió amb la corona.
Amb aquestes operacions queda definit el «rectangle estructural» dins del qual es desenvoluparà la visera.
Des de les dues cantonades inferiors del «rectangle estructural» portarem cap al centre la mesura corresponent al llarg de visera (lv).
Pels punts obtinguts tracem perpendiculars a la línia inferior fins que s’intersequin amb la línia paral·lela superior.
Els punts d’intersecció resultants constituiran els centres dels arcs d’arrodoniment de la visera. El radi d’aquests arcs serà igual al llarg de visera (lv).
Esborrarem les línies auxiliars del traçat i deixarem únicament el contorn definitiu de la visera.
L’eix de simetria resultant —corresponent a la prolongació del radi teòric (rt) amb la mesura del llarg de visera (lv)— constituirà el dret fil de la peça.
Taula de valors de la gorra
Els valors següents permeten construir qualsevol talla de la gorra mantenint coherència proporcional entre corona, visera i obertura posterior.
Variables horitzontals:
var = variables; 0 = nounat; (3, 6, 12) m = mesos; (2, 4, 6/7, 10, 13/14) a = anys
Variables verticals:
var= variables
| Abreviatura | Definició |
| var | variables |
| k | contorn de cap |
| ioc | índex d’ovalitat cranial |
| l | diàmetre cranial anteroposterior |
| w | diàmetre cranial bilateral |
| de_q | diàmetre equivalent |
| hc | alçada de la cúpula |
| bgb | base baixa del galló |
| bgm | base mitjana del galló |
| bga | base alta del galló |
| gb | galló baix |
| gm | galló mitjà |
| ga | galló alt |
| a5g | amplada del baix del galló de 5 peces |
| a6g | amplada del baix del galló de 6 peces |
| a7g | amplada del baix del galló de 7 peces |
| a8g | amplada del baix del galló de 8 peces |
| ve | angle visera estreta |
| vm | angle visera mitjana |
| va | angle visera ampla |
| rt | radi teòric del contorn de cap |
| lvc | llarg visera curta (lvc = 0,62 · rt) |
| lvm | llarg visera mitjana (lvm = 0,75 · rt) |
| lvl | llarg visera llarga (lvl = 0,87 · rt) |
| hap | alçada de l’obertura posterior |
| aa5p | amplada obertura posterior 5 peces |
| aa6p | amplada obertura posterior 6 peces |
| aa7p | amplada obertura posterior 7 peces |
| aa8p | amplada obertura posterior 8 peces |
Desglossament de la gorra
Les peces dels gallons es tallaran a la tela principal (marró), a l’entretela (taronja) i, opcionalment, al folre (gris).
Les viseres es tallen a la tela principal, tot i que en alguns casos poden realitzar-se amb teixits contrastats o estampats.
La cinta o banda interior pot confeccionar-se amb la mateixa tela principal o bé mitjançant una cinta ja preparada.
Estructuralment, en la gorra clàssica de beisbol, la cinta interior és de 3 cm.
Tot i que aquesta mesura és l’estàndard, es poden establir petites variacions segons l’edat:
• Adults → 3 cm
• Juvenil → 3 cm
• Infantil → pot reduir-se a 2,5 cm si es busca una millor proporció visual
• Bebé → entre 2 i 2,5 cm funciona millor
A més d’aquestes peces, utilitzarem una cinta per cobrir les costures interiors, l’amplada de la qual dependrà del marge de costura previst al patró.
També necessitarem un botó folrat per al cènit de la gorra i, probablement, un altre de mida inferior per rematar la part interior.
Baseball Cap – In One Minute
Si vols veure el procés resumit en format visual breu, aquí tens el Short corresponent.
Perd un minut… i regala les teves orelles a un ragtime del gran Scott Joplin.