La boina
Sistema geomètric paramètric de construcció
Origen i història de la boina
La boina és una de les peces de cap més antigues d’Europa. Tot i que avui sol associar-se al País Basc i al sud de França, la seva forma —un gorro circular de llana o feltre que s’adapta al cap— té antecedents molt més antics.
Al món mediterrani ja apareixen tocats arrodonits molt semblants en representacions etrusques, gregues i romanes, generalment realitzats en llana o feltre. Encara no són boines en el sentit modern, però comparteixen la mateixa lògica: una peça tèxtil flexible, sense ala rígida, que cobreix el cap amb una forma circular.
Es pot veure una visió general d’aquests precedents i de l’evolució del “béret” (boina) en la història del tocat europeu aquí:
https://en.wikipedia.org/wiki/Beret
Durant l’edat mitjana i el Renaixement apareixen sovint gorres arrodonides molt semblants en pintures flamenques, italianes i alemanyes. Camperols, artesans i fins i tot alguns burgesos són representats amb tocats de llana tova que anticipen clarament la forma de la boina contemporània.
Tanmateix, la boina tal com la coneixem avui es va consolidar sobretot a les regions muntanyoses dels Pirineus, a la frontera entre França i Espanya. Allà va ser utilitzada durant segles per pastors de Bearn, Navarra, Aragó i el País Basc, que necessitaven una peça resistent al fred, la pluja i el vent.
Aquestes gorres es fabricaven a partir de llana teixida que posteriorment s’enfeltrava. L’enfeltrat compactava la fibra i produïa un teixit dens, càlid i relativament impermeable, ideal per al treball a l’aire lliure.
A partir del segle XIX la producció va començar a industrialitzar-se al sud de França, especialment en localitats com Nay i Oloron-Sainte-Marie, que es van convertir en centres històrics de fabricació. A Nay es pot visitar avui el museu dedicat a aquesta tradició:
https://www.museeduberet.com/nouveautes/166-1194-eridan-.html
Des d’aleshores la boina es va difondre per tota Europa i posteriorment per la resta del món, adoptada tant per treballadors i camperols com per artistes, militars i dissenyadors.
Avui continua fabricant-se en la seva forma tradicional de llana enfeltrada, però també apareix en molts altres teixits —drap cosit, cotó, lli o barreges tècniques— que permeten construir-la mitjançant patronatge pla.
És precisament aquesta variant, construïda a partir d’un patró geomètric, la que ens interessa en aquest article.
El petit misteri de la “cueta”
Un dels trets més característics de la boina és el petit cordó que apareix al centre del plat superior.
Aquest element, conegut en francès com cabillou, procedeix del procés tradicional de fabricació. Les boines es teixien inicialment com una peça circular de llana que es tancava al centre mitjançant un petit acabat del teixit. Quan la peça s’enfeltrava i es donava forma al gorra, aquest petit extrem quedava visible a la part superior.
Amb el temps aquest detall va deixar de ser una simple conseqüència tècnica per convertir-se en un tret distintiu de la boina, que moltes peces continuen conservant fins i tot quan ja no és necessari.
De l’objecte tradicional al sistema geomètric
Malgrat la seva llarga història, l’estructura de la boina és sorprenentment simple.
Des del punt de vista geomètric pot descriure’s com la diferència entre dos contorns:
- un perímetre exterior que defineix el volum de la peça
- un forat interior que determina l’ajust sobre el cap
Aquesta simplicitat permet descriure la boina mitjançant un sistema geomètric paramètric capaç d’adaptar-se a diferents talles, proporcions cranials i variants de disseny.
A les seccions següents analitzarem els elements que componen la boina i les variables necessàries per construir-ne el patró amb precisió.
Descripció estructural i nomenclatura de la boina
A efectes d’aquest sistema geomètric distingim les parts següents.
La boina és una peça de cap composta per un element superior circular (plat) unit a un forat interior que defineix el perímetre d’ajust sobre el cap.
En la seva construcció tradicional pot estar modelada en una sola peça, generalment de feltre, mentre que en patronatge pla es construeix mitjançant la unió de superfícies circulars o el·líptiques.
Plat (P)
Element superior de la boina.
Forma: circular o el·líptica.
Es defineix pel radi exterior (re) si és circular, o pels eixos major (l) i menor (w) en el cas que sigui el·líptica.
El plat determina el vol visual i el volum de la peça.
En boines de teixit cosit presenta una costura perimetral al seu marge.
Ala o vol (A)
Definim l’ala com la peça que integra la diferència radial entre el marge exterior del plat i el forat interior.
El fortat interior és l’obertura per la qual la boina s’ajusta al cap.
Pot ser circular o el·líptic.
El buit circular es defineix pel radi teòric (rt), mentre que el buit el·líptic es defineix pels semieixos anteroposterior (l/2) i bilateral (w/2) del cap.
La talla de la boina s’identifica amb el buit interior, que correspon al contorn del cap (k).
Badana
En confecció, capelleria i marroquineria, la badana és una banda flexible col·locada a la part interior de la boina que està en contacte amb el cap o la pell, destinada a absorbir la suor i millorar el confort.
També s’anomena cinta de suor.
Tradicionalment la badana es confeccionava amb cuir fi, especialment pell d’ovella adobada, molt suau i absorbent.
Per extensió, el terme també s’utilitza avui per designar cintes tèxtils o sintètiques que compleixen la mateixa funció.
En moltes boines la badana pot estar feta de cotó, polièster o teixits tècnics, encara que el nom tradicional es manté.
A la badana generalment hi trobem el llaç de la badana.
És un petit llaç o traveta de cinta, generalment tèxtil, situat a l’interior de les boines i fixat sobre la badana o cinta de suor a la part posterior de la peça.
La seva funció principal és indicar la posició posterior del barret, facilitant la seva correcta col·locació al cap.
Tradicionalment es confecciona amb una cinta estreta doblegada en forma de llaç i cosida a la banda interior. A més de la seva funció pràctica, aquest element constitueix un detall tradicional de la capelleria.
A més de la seva funció pràctica, aquest element constitueix un detall tradicional de la capelleria.
Folre de la boina
El folre de la boina és la capa interior de teixit que recobreix parcialment o totalment l’interior de la peça amb la finalitat d’ocultar les costures, protegir el teixit exterior i millorar el confort en contacte amb el cap.
Es fixa a la peça mitjançant la cinta de suor o badana, que subjecta el marge del folre al contorn interior de la boina.
A més de la seva funció protectora, el folre contribueix a donar estabilitat a la peça i millorar-ne l’acabat interior.
Es pot folrar només el plat de la boina o bé el plat i l’ala.
Tipologia geomètrica de la boina
La boina pot classificar-se atenent a la seva estructura geomètrica i constructiva.
Des d’un punt de vista tècnic existeixen quatre criteris fonamentals de classificació.
Segons la forma del plat i del buit interior
El plat pot ser:
Plat circular
El plat és una circumferència.
És la solució més simple i tradicional.
Plat el·líptic
El plat adopta forma d’el·lipse, ajustant-se millor a la morfologia cranial quan es considera l’índex d’ovalitat.
Permet una peça més antropomètrica.
El buit interior determina l’ajust sobre el cap i constitueix l’element estructural principal de la peça.
Buit circular
El contorn interior és una circumferència.
Buit el·líptic
El contorn interior adopta forma d’el·lipse.
Permet un ajust més antropomètric.
Segons la posició del buit respecte al plat
Boina concèntrica
El centre del forat coincideix amb el centre del plat.
Boina excèntrica
El centre del forat es desplaça respecte al centre del plat.
Aquest desplaçament pot produir-se en sentit vertical, horitzontal o combinat.
Segons l’amplada de l’ala o vol
El vol és la distància radial entre el buit interior i el perímetre exterior del plat.
Pot classificar-se en:
- vol estret
- vol clàssic
- vol mitjà
- vol ample
El vol no determina l’ajust de la peça, sinó la seva expressió volumètrica.
Segons el sistema d’ajust interior
El sistema d’ajust pot realitzar-se de diferents maneres.
Sense cinta interior: El buit es remata directament.
Amb cinta interior oculta: La cinta queda integrada a l’interior i no és visible des de l’exterior.
Amb cinta interior vista: La cinta forma part del disseny i pot actuar com a element decoratiu o estructural.
Conclusió estructural
La combinació d’aquests quatre criteris permet generar un sistema paramètric complet de boines adaptable a diferents morfologies cranials, estils i edats.
Centre geomètric del plat (cp)
En el model clàssic el centre del plat (cp) coincideix amb el centre del forat interior.
En una variant descentrada el centre del plat (cp) es desplaça una distància (d).
Centre del forat (ch)
Centre geomètric del perímetre interior.
Desplaçament (d)
El desplaçament o excentricitat és la distància entre el centre del plat (cp) i el centre del forat (ch).
Quan la boina no és concèntrica (d ≠ 0), la boina presenta un vol irregular.
Variant estructural
Segons la combinació geomètrica:
- circular concèntrica
- circular descentrada
- el·líptica centrada
- el·líptica descentrada
Taula i variables
k: contorn de cap
ioc: índex d’ovalitat cranial
deq: diàmetre equivalent
ml: multiplicador cranial anteroposterior
mw: multiplicador cranial bilateral
l: diàmetre cranial anteroposterior
w: diàmetre cranial bilateral
rt: radi teòric de cap
ree: radi exterior per boina estreta
rec: radi exterior per boina clàssica
rem: radi exterior per boina mitjana
rea: radi exterior per boina ampla
aae: amplada d’ala boina estreta
aac: amplada d’ala boina clàssica
aam: amplada d’ala boina mitjana
aaa: amplada d’ala boina ampla
En aquest epígraf definim amb precisió totes les variables que s’utilitzen per al càlcul i la construcció de la boina.
Cada símbol, cada fórmula i cada denominació responen a una funció concreta i reproduïble.
L’objectiu és que, un cop compresos els termes i les seves relacions, el sistema es pugui utilitzar de manera autònoma per a qualsevol mida de cap, des de nadó fins a adult XL, i adaptar-lo a variants de construcció circulars o el·líptiques.
A continuació es llisten les variables utilitzades en el sistema, amb la seva descripció, tipus i fórmula quan escau:
Contorn de cap (k)
És la mesura del contorn real del cap amb cinta mètrica flexible, presa per la zona de suport de la boina (front i occipital).
Aquesta mesura és la base de la peça.
Totes les altres mesures se’n deriven.
Índex d’ovalitat cranial (ioc)
L’índex d’ovalitat cranial expressa fins a quin punt la forma del cap s’allunya d’una circumferència perfecta quan es representa com una el·lipse.
Es defineix com:
ioc = diàmetre anteroposterior / diàmetre bilateral
El diàmetre anteroposterior correspon a la distància entre el front i la part posterior més prominent del cap.
El diàmetre bilateral correspon a la distància entre ambdós costats del crani, presa d’orella a orella.
Aquest índex s’utilitza per transformar les dimensions d’un cercle en una el·lipse quan s’utilitza una variant el·líptica.
Diàmetre equivalent (deq)
Diàmetre del cercle equivalent al contorn de cap mesurat.
Serveix com a mesura base per derivar altres proporcions.
Multiplicador de diàmetre cranial anteroposterior (ml)
Coeficient per estimar l’eix anteroposterior del crani a partir del diàmetre equivalent.
Calculat a partir de bases de dades antropomètriques externes.
Multiplicador de diàmetre cranial bilateral (mw)
Coeficient per estimar l’eix lateral (bilateral) del crani a partir del diàmetre equivalent.
Calculat a partir de bases de dades antropomètriques externes.
Diàmetre cranial anteroposterior (l)
Estimació del diàmetre del cap en l’eix anteroposterior, utilitzada quan es calcula el buit interior el·líptic.
Diàmetre cranial bilateral (w)
Estimació del diàmetre del cap en l’eix lateral (bilateral), utilitzada per al buit el·líptic.
Radi teòric de cap (rt)
Radi del cercle equivalent al contorn de cap. És la base per calcular els radis interiors i exteriors.
És la meitat del diàmetre equivalent (deq).
Índex del radi exterior de la boina (ire)
Definim quatre valors segons l’amplitud desitjada del vol de la boina. En tots els casos es multiplica el radi teòric de cap pel multiplicador suggerit.
Aquestes dades són orientatives i funcionen més aviat com una guia per donar la forma adequada a la boina.
Aquests multiplicadors estan calibrats a partir de proporcions observades en boines industrials i adaptats a un sistema paramètric clar i escalable.
Per trobar el radi exterior (re) d’una determinada boina multiplicarem el valor de l’índex del radi exterior (ire) pel radi teòric de la boina.
Establim com a índexs els següents:
Índex de radi exterior per a boina calada: 1.35
Índex de radi exterior per a boina clàssica: 1.50
Índex de radi exterior per a boina mitjana: 1.64
Índex de radi exterior per a boina ampla: 1.80
El “rag” de la boina
Patró personalitzat
