^{Publicat originalment el 4 de març de 2013}

L’Acadèmia de la Ignorància 2

“”Llum, més llum!” J.W.Goethe, 22 de març de 1832

Introducció

Si algú va quedar sorprès amb l’anterior post (L’Acadèmia de la Ignorància 1) o va pensar que era exagerat, avui compartiré tres exemples emblemàtics dels mètodes utilitzats per la directora d’aquesta acadèmia.

1. La transformació de la pinça de pit

Com bé sabem, la pinça de pit és un angle en el traçat del patró davanter que determina el volum del pit. Com més gran és l’angle, més projecció tindrà. Aquest volum es fa visible en cosir la peça.

Es pot canviar la ubicació de la pinça obrint-la on es vulgui i tancant l’original. També es pot amagar dins una costura o dividir-ne el valor en diverses costures o pinces.

Tanmateix, a l’Acadèmia de la Ignorància, la directora assegura que sap fer desaparèixer completament la pinça de pit, deixant un davanter sense costures ni pinces (excepte la del lateral) perfectament ajustat al cos, sense utilitzar teixits elàstics.

Afirma que fins i tot una marca famosa amb un departament tècnic avançat va recórrer a ella per desenvolupar la primera brusa completament entallada sense pinces al davant. Assegura que ho va aconseguir amb màgia, però sempre diu que ha de “trobar de nou el patró” i, curiosament, mai apareix.

Si algú hagués descobert realment com donar volum a una superfície plana sense eliminar un sector circular (és a dir, sense pinces), hauria revolucionat la geometria i sortiria a totes les revistes científiques. Però això encara no ha passat.

Si aquest patró màgic hagués existit, ¿ningú l’hauria copiat? ¿Haurien preferit continuar cosint pinces i obrint costures que encareixen la producció? Una mica de serietat, si us plau.

2. Els marges de costura i la planxa

La directora recomana deixar entre 3 i 5 cm de marge de costura per si cal fer retocs, tot i haver traçat el patró segons les mides reals. Una peça amb dues costures pot arribar a tenir 10 cm de marge, prou per pujar fins a dues talles. Això fa pensar: cal realment fer un patró?

En una jaqueta femenina de 4 peces, es podrien acumular 35 cm de marge, més 10 cm addicionals per la part davantera: 45 cm en total. És a dir, gairebé mitja circumferència del pit!

També recomana deixar totes les costures senceres. Però, com s’obre una pinça de pit amb 5 cm de marge? Si es fa un piquet, el marge perd la seva funció.

Pel que fa a planxar? Mai amb vapor: podria tacar. Només midó en esprai, i només si la tela està arrugada.

Les costures no es rematen: es fan bastes llargues, excepte en moda ràpida. Però si s’utilitzen bastes, quin sentit té mesurar 3 o 5 cm de marge?

3. Els patrons

Segons la directora, no cal tenir patrons base fets: millor traçar-los de nou cada vegada. Si fa dues transformacions al dia, torna a fer la mateixa base dues vegades.

Els fa en paper de colors, enganxant-los amb cinta adhesiva. Prova només la meitat del patró, en lloc de fer una peça de prova (mussolina), tot i tenir màquines de cosir en perfecte estat que, mentrestant, s’avorreixen mortalment.

I parlant de màquines: no es greixen per evitar taques. I per fer una canilla segura? Cal deixar una mica de fil enredat a dins, si no, diu ella, “el fil rellisca”.

Conclusions

És evident que aquest tipus d’ensenyament no és seriós. El pitjor és que molts estudiants confien en aquesta acadèmia amb esperances reals. Fan sacrificis econòmics, però passen anys aprenent només tres patrons base i unes poques transformacions bàsiques.

El temps passa i no es pot recuperar. Els estudiants que realment volen treballar en el món de la moda hi estan malgastant el seu temps. Aquí s’alimenten somnis, però no es construeixen capacitats.