Logo Cómo Cubrir un Cuerpo

“Tear-away” pantalons

Transformació del pantaló de xandall d’una sola peça

Il·lustració tècnica dels pantalons tear-away amb obertura lateral total

Descripció dels “tear-away” pantalons

El terme anglès tear-away pants significa literalment “pantalons que s’obren de cop”, en referència al sistema d’obertura lateral completa que permet retirar la peça sense haver-la de baixar per les cames.

Els “tear-away pants” són una transformació del pantaló de xandall d’una sola peça.
La seva característica principal és que l’obertura es realitza exclusivament al llarg dels dos laterals de la cama.

El tancament s’aconsegueix mitjançant una sèrie de botons de pressió distribuïts verticalment, cosa que permet obrir el pantaló de manera parcial o total en qüestió de segons. El camal, per tant, no es desmunta: se separa lateralment.

Botons de pressió, banda lateral i teixit dels pantalons tear-away

La cintura sol ser únicament elàstica, és a dir, sense cordó d’ajust, ja que el mateix sistema d’obertura lateral condiciona el comportament del pantaló a la cintura.

Aquest tipus de pantaló permet descobrir parcialment les cames o zones anatòmiques del tronc inferior —com l’engonal o l’arrel de la cuixa— sense necessitat de despullar-se completament, o bé despullar-se sense haver-se de descalçar.


Utilitat

Aquest tipus de pantaló es pot trobar en tres àmbits molt diferents: l’esport, la medicina i l’escena.

En l’àmbit esportiu, els “tear-away pants” s’utilitzen principalment durant l’escalfament. Permeten prescindir de la peça de manera immediata, just abans de la competició, sense perdre temps ni haver-se de treure el calçat. El seu ús és especialment habitual en el bàsquet.

Esport, medicina i escena: usos dels pantalons tear-away

En medicina resulten especialment útils per a pacients amb traumatismes a les extremitats inferiors o amb mobilitat reduïda. Faciliten l’accés anatòmic a zones concretes per sota de la cintura —com l’engonal, la cuixa o el genoll— sense necessitat de despullar completament el pacient, aportant comoditat, rapidesa i dignitat durant exploracions o controls repetits.

En l’àmbit escènic s’utilitzen per a canvis ràpids de vestuari i en espectacles en què l’obertura de la peça forma part del mateix recurs visual o narratiu.


Consells per a uns “tear-away” funcionals

La transformació es realitza a partir del pantaló de xandall d’una sola peça. Tot i que seria possible partir d’un pantaló de dues peces, el procés resulta més immediat i coherent quan es treballa sobre un patró d’una sola peça.

S’identifica la línia lateral de construcció, que coincideix amb l’eix lateral de la cama.
En dividir el patró per aquesta línia ens trobem amb dues cintures completament rectes: la del davant, traçada de manera ortogonal, i la del darrere, que presenta una lleugera inclinació.

Quan la banda lateral es col·loca a cavall de l’eix de la cama, la part corresponent a la cintura del darrere queda completament recta.

Si la banda és molt ampla, pot aparèixer un petit desnivell entre la banda —traçada com un rectangle— i l’entrega de la cintura del darrere amb la seva línia de construcció. Aquesta diferència, que pot arribar com a màxim a uns 0,5 cm, es pot desestimar sense conseqüències pràctiques.

A continuació, es re-traça la cintura del darrere a partir del punt on finalitza la banda.

Col·locació de la banda lateral i retrçat de la cinturilla posterior en els pantalons tear-away

Butxaques i limitacions d’ús

Es recomana no col·locar butxaques.
No és possible utilitzar butxaques inclinades ni butxaques a la costura lateral, ja que aquesta costura deixa d’existir. Sí que es poden col·locar, tant al davant com al darrere, butxaques de remença o butxaques amb tapeta.

Cal tenir en compte que, quan hi ha una butxaca, aquesta tendeix a omplir-se, sovint d’objectes innecessaris. Aquest tipus de pantaló presenta, malgrat totes les seves virtuts, dos punts febles.

El primer és que els botons de pressió no ofereixen el mateix nivell de seguretat que un botó, fins i tot col·locant-ne dos de consecutius a la zona de la cintura.

El segon és que la cintura elàstica tendeix a cedir amb l’ús. Si, a més, s’hi afegeix pes mitjançant les butxaques, es pot produir una baixada progressiva del pantaló, poc desitjable en usos no escènics.

De manera opcional, es pot incorporar una bragueta falsa o fins i tot una bragueta practicable.


The transformation Rag

En el short següent mostrem —de manera directa i sense afegits accessoris— la transformació del pantaló de xandall d’una sola peça en “tear-away pants”, centrant-nos exclusivament en l’estructura essencial del patró.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *