Combinacions d’estructures
Un patronista o un dissenyador no opina: mesura, constata i adapta.
No es posiciona ni amb els més conservadors ni amb els més avançats; es limita a traduir el cos en proporcions i estructures perquè una peça vesteixi bé. Aquesta neutralitat és, alhora, respecte i ofici.
Les possibles variacions d’un cos
Si analitzem el cos humà des del punt de vista extern, trobem diverses configuracions possibles segons la relació entre estructura interna (òssia) i estructura externa (pit i genitals).
Entre totes n’hi ha dues que considerem morfologies originàries:
- La masculina (m), quan estructura interna i externa coincideixen en masculí.
- La femenina (f), quan estructura interna i externa coincideixen en femení.
Les altres són variacions que resulten de creuar aquestes dues dimensions.
Plantejament matemàtic
Definim dos conjunts basant-nos en les morfologies originàries:
- Estructura interna: {m, f}
- Estructura externa: {mm, mf, fm, ff}
on la primera lletra correspon al tors (“amunt”) i la segona als genitals (“avall”).
El producte cartesià d’aquests dos conjunts dona lloc a 2 × 4 = 8 combinacions possibles.
Taula de combinacions
Representació simbòlica
Per mostrar-ho visualment hem hagut de recórrer a símbols tradicionals: la fulla de figuera per al masculí i la flor per al femení.
No és una tria estètica, sinó la manera de sortejar el que podríem anomenar la moral digital pudibunda, una censura que obliga a disfressar l’evidència fins i tot quan parlem d’anatomia.
Conclusió
El patronatge ens recorda que la igualtat es construeix reconeixent la desigualtat.
Cada cos és únic, i l’ofici del patronista no és jutjar-lo ni normativitzar-lo, sinó adaptar-lo.
En aquest gest tècnic hi ha també el major acte de respecte envers la diversitat corporal.