La igualtat rau en la desigualtat
Aristòtil, a l’antiga Grècia, ens va recordar la importància de tractar cada cosa segons la seva naturalesa:
“Cal tractar igual els iguals i desigual els desiguals, en la mesura de la seva desigualtat.”
(Ètica a Nicòmac, V, 3, 1131a)
Com va escriure Lorenzo da Ponte al llibret del Don Giovanni de Mozart: una cosa no és l’altra.
Morfologies originàries diferents
Els cossos de morfologia masculina i femenina no són iguals. Tot i que presenten similituds, la seva principal diferència rau en les mesures i en les proporcions de la seva estructura interna i estructura externa.
L’estructura externa es pot modificar; l’estructura interna, en canvi, no.
Totes dues estructures —masculina i femenina— són semblants, però no idèntiques.
Un ou és esfèric, i una castanya pot semblar-ho. Però un ou i una castanya no són la mateixa cosa.
La invenció de l’ou-castanya: la peça unisex
Algunes ments privilegiades —capaços d’inventar l’“ou-castanya”— han volgut crear peces que serveixin per a totes dues morfologies.
Però si les estructures internes són diferents, com pot adaptar-se bé una sola peça a totes dues?
Només quedarà bé si, tot i tenir morfologies diferents, els cossos s’assemblen molt.
Pensem en uns pantalons: mentre que l’entall de cintura respecte al maluc d’una morfologia masculina sol ser d’uns 6 cm en un cos sense conformacions, en la morfologia femenina aquest entall sol duplicar-se en els mitjos contorns.
La veritable peça unisex
La veritable peça unisex és la que, posada damunt de dues persones de morfologies diferents, es veu exactament igual.
Per aconseguir-ho, és obvi que el patró no pot ser el mateix: s’ha d’adaptar, perquè cobreix cossos que són diferents en la seva estructura interna i estructura externa.
Un exemple senzill el tenim en l’americana entallada: no s’adapta igual en un cos sense pits que en un cos amb pits molt desenvolupats.